Instal·lació i configuració de software necessari

També per a poder accedir de forma remota al SO client vam haver d’instal·lar ssh des de la terminal amb “sudo apt install openssh-server”, així vam poder configurar tot de forma més còmoda, un cop instal·lat el ssh per accedir als sistemes operatius has de fer servir la comanda següent: “ssh “usuari al qual vols accedir” i “la ip del SO al qual vols accedir. 

També per a poder accedir de forma remota al SO client vam haver d’instal·lar ssh des de la terminal amb “sudo apt install openssh-server”, així vam poder configurar tot de forma més còmoda, un cop instal·lat el ssh per accedir als sistemes operatius has de fer servir la comanda següent: “ssh “usuari al qual vols accedir” i “la ip del SO al qual vols accedir. 

Instal·lació de comandes i programes útils per al servidor

Introducció:

En aquesta guia es detallen les eines essencials per a la gestió i manteniment d’un sistema Linux. Totes les instal·lacions s’han realitzat mitjançant la comanda estàndard sudo apt install [nom_del_programa]. Aquest recull inclou programari pràctic que, tot i no ser estrictament necessari en totes les versions, és altament recomanable documentar per a futures configuracions.

Desenvolupament: Eines d’administració i xarxa

Les eines seleccionades permeten un control total sobre el sistema, des de la monitorització del maquinari fins a la gestió de la seguretat de les comunicacions. A diferència d’altres mètodes, l’ús de paquets natius garanteix l’estabilitat del servidor.

Classificació i funcionament:

  • Administració i manteniment:

    • htop: Permet veure i controlar els processos, l’ús de CPU i memòria de manera visual i intuïtiva.

    • ncdu: Analitza l’espai del disc i mostra quines carpetes ocupen més espai de forma ràpida.

    • net-tools: Afegeix comandes clàssiques com ifconfig o netstat per a la configuració de xarxes.

    • nmap: Escaneja equips de la xarxa per veure quins estan actius i quins ports tenen oberts.

    • ufw: Tallafoc senzill per protegir el servidor (Uncomplicated Firewall).

  • Xarxa i comunicació:

    • openssh-server: Permet accedir al servidor des d’altres ordinadors mitjançant el protocol SSH.

    • rsync: Sincronitza carpetes entre servidor i client, ideal per a còpies de seguretat o desplegament de fitxers.

    • curl: Descarrega o prova pàgines web i serveis directament des de la línia de comandes.

    • samba: Permet compartir carpetes entre sistemes Linux i Windows de manera transparent.

  • Còpies de seguretat i utilitats:

    • zip / unzip: Eines fonamentals per a la compressió i descompressió de fitxers.

    • timeshift: Sistema de seguretat que realitza instantànies automàtiques del sistema utilitzant rsync.

 

Reflexió crítica i conclusió:

Després d’analitzar les necessitats del servidor, queda clar que una bona selecció d’eines és la base d’una administració eficient. El gran desafiament no és només instal·lar el programari, sinó entendre quina eina és la més adequada per a cada situació de manteniment o seguretat.

Al meu parer, la transició cap a una administració professional ha de ser “ordenada”: no podem omplir el sistema de paquets innecessaris, sinó mantenir només aquells que realment aporten valor a la infraestructura de l’aula.

Solució real i final:

Detecció de possibles millores i serveis:

Vam veure que per a l’entorn de l’aula necessitàvem serveis específics per a pràctiques web i transferència de dades. Per això s’han implementat:

  • apache2: Servidor web bàsic per allotjar una intranet.

  • mysql-server o mariadb-server: Bases de dades per a aplicacions.

  • php: Motor per a l’execució de pàgines web dinàmiques.

  • vsftpd: Servidor FTP segur per a la pujada i baixada de fitxers.

Resultat final:

Amb la instal·lació d’aquest conjunt d’eines i serveis de seguretat (com fail2ban per bloquejar connexions sospitoses i git per al control de versions), hem aconseguit un sistema robust i optimitzat per al treball diari, reduint el temps de resposta davant possibles incidències tècniques.